Els lamentables incidents protagonitzats pels ocupes de Gràcia posen de relleu, un cop més, que Montserrat Tura no dona la talla com a consellera d’Interior. La seva pèssima gestió al capdavant de la conselleria d’Interior genera inseguretat a la societat catalana que veu com el govern de la Generalitat es mostra impotent per aturar els actes vandàlics provocats per a joves antisistema, així com els robatoris que es produeixen a arreu del país. Alhora que provoca desprestigi i manca de confiança dels ciutadans envers els Mossos d’Esquadra.
És realment lamentable que la capacitat de resposta dels cossos policials fos tan lenta, més de 40 minuts des de l’avís dels veïns, i que un cop es personalitzaren no fossin capaços d’efectuar cap detenció.
No podem passar per alt que els actes violents viscuts al barri barceloní de Gràcia són en part també conseqüència de l’excés de permissivitat del govern de la ciutat de Barcelona amb aquests grups violents i antisistema. Massa sovint el govern de la ciutat de Barcelona ha actuat amb certa complicitat amb aquests grups, deixant-los fer i no actuant amb determinació en defensa de la majoria de ciutadans pacífics que veuen indefensos com el seu descans es veu alterat i com amb els seus impostos han de destinar-se a reparar els desperfectes ocasionats.
juny 30, 2006
Montserrat Tura no dona la talla
juny 29, 2006
juny 28, 2006
Equidistància?
Tot apunta que ERC enfocarà la campanya electoral al Parlament de Catalunya des de la suposada equidistància amb PSC i CiU, amb l’objectiu de recuperar la centralitat perduda en els darrers mesos i voler fer-se de nou amb l’electorat de CiU més nacionalista, que a les passades eleccions votà a ERC amb l’esperança d’un pacte nacionalista al govern de la Generalitat –CiU + ERC-.
No obstant, com diuen els cinèfils segones parts mai són bones. ERC té mala peça al teler per reeditar amb cert èxit electoral el concepte d’equidistància. Aquest cop no podran enganyar a ningú, ja que qualsevol ciutadà que segueixi mínimament la política catalana no se’ls creurà. ERC va apostar i seguirà apostant, així ho han dit per activa i per passiva durant els darrers dos anys i mig, per un govern catalanista i d’esquerres, és a dir, pel tripartit. I si a les passades eleccions van fer president a un Maragall ressuscitat, ara no dubtaran pas a fer president a un Montilla teledirigit des del carrer Ferraz –seu estatal del PSOE-.
Equidistància? Qui se’ls creurà?!
juny 21, 2006
Eleccions ja!!!
Un cop aprovat l’Estatut per la ciutadania i confirmat que en Maragall no es presentarà a la reelecció ha arribat l’hora de convocar immediatament eleccions al Parlament de Catalunya. Avui per avui, no hi ha cap motiu que justifiqui que Catalunya continuï instal•lada en la provisionalitat amb un govern amb clara minoria parlamentària.
De fet, totes les forces polítiques a excepció del PSC ja s’han manifestat favorables a què les eleccions se celebrin quan abans millor, és a dir, a l’octubre. I, tan sols, es podria explicar un retard d’aquestes al novembre per motius partidistes, puix els socialistes necessiten guanyar temps per apropar Montilla als nivells de popularitat i de coneixença que té Artur Mas.
juny 16, 2006
juny 15, 2006
juny 14, 2006
“Quién siembra vientos, recoge tempestades”
Els dirigents del PP i la “brunete mediàtica” afí tenen la pell molt fina davant les manifestacions ciutadanes, més o menys espontànies de rebuig al PP a Catalunya. Sincerament, no sé de què s’estranyen aquests senyors que atien l’anticatalanisme a la resta de l’estat espanyol amb campanyes difamatòries i demagògiques –qui no recorda les falques radiofòniques del PP a Andalusia?!-. En paraules castisses, per a què les entenguin, “quién siembra vientos, recoge tempestades”.
Dit això, tampoc voldria que s’entengués que justifico els possibles actes de violència contra els dirigents del PP, però si que entenc i crec que són justificats i emparats per la llibertat d’expressió els actes de protesta, ja siguin mitjançant xiulets, escridassades, casserolades… . O és que els ciutadans no tenim dret a manifestar pacíficament el nostre rebuig a la política difamatòria, insultant i demagògica del PP?!
juny 13, 2006
El Dream Team del NO
És aquest el teu equip?! Vols formar part d'aquest equip?! Diferents formes de dir que NO... el mateix resultat per a Catalunya!!!
juny 12, 2006
La mala cara d’en Carod al debat de l’Estatut a TV3
El debat d’ahir vespre sobre l’Estatut va evidenciar, al meu parer, la incomoditat d’en Carod a l’hora de defensar el NO. En Carod en tot moment se’l va veure en fora de joc, incòmode i amb mala cara... semblava que defensava el NO a contracor, sense passió ni convenciment. Era com si defensar el NO al costat del PP li provoques mal d’estomac.
Realment, la papereta d’en Carod en la campanya del referèndum no és pas fàcil, ja que ERC ha defensat al llarg del debat tots els papers de l’auca ja que en un primer moment donà un “sí”, més tard un “sí crític”, després passà a l’”abstenció”, per avançar al “nul polític” i acabar defensat el “NO”. Un “NO” que val la pena no oblidar-ho fou imposat per les bases i acceptat a contracor per la direcció del partit.
juny 08, 2006
L'esquizofrènia d'ERC
Els dirigents d'ERC han tingut una posició força erràtica al llarg del debat estatutari, arribant a nivells veritablement esquizofrènics. Comprova-ho tu mateix:
